En Sergi d’Assís escriu: Us confesso que admiro, i molt, la Madame Florence. Probablement després del que llegireu, vosaltres també.
Quan li preguntes quants fills té, diu que 8: tres són biològics, i cinc estaven en una situació tan i tan precària que els va assumir com a mare. El seu marit va tenir un accident greu fa anys, i tota la família depèn d’ella a nivell econòmic.
Treballa en dos llocs diferents, i a més a més als 36 anys va començar uns estudis universitaris a distància que ha acabat amb 41.
Fa dos anys va rebre l’ajuda del nostre Programa Social, i fa poc l’ha acabat de pagar. Era un projecte de criar galls dindi. Els beneficis no han estat massa grans, però en un moment determinat li van permetre continuar pagant els estudis universitaris. La mala sort és que fa pocs dies li van robar els galls dindi. I em va desconcertar una resiliència davant del robatori de la qual jo no seria capaç. Diu: “Pots pujar un fill fins a la universitat, i després es mor. Però la vida ha de continuar, això no pot ser el final de tot. Has de lluitar fort, i tirar endavant”. Quina lluitadora!
Per al primer projecte va rebre 1.000.000 de xílings ugandesos. Després d’haver estat tan seriosa amb el primer, ara rebrà 3.000.000 de xílings per al següent projecte. Mereix que tot li vagi bé!!